Caimari Alomar, Antoni (Sa Pobla, 1943).
Neix a Sa Pobla, el 14 de Novembre de 1943. Al 1958 comença les seves investigacions pianístiques, iniciant-se en la composició.
AL llarg de la seva juventud coneix els mètodes convencionals de la música i intenta entrar en contacte amb les institucions d'ensenyament musical. La clara consciència dels seus valors, l'urgència existencial i l'embotament de l'ambient van ocasionar que desistís ràpidament de tals intents. A partir d'aquí analitza en profunditat l'obra de Chopin i Mompou, arribant a la conclusió radical de la no utilització de la partitura i decideix treballar el sò en directe. Axí neixen les seves primeres composicions, en les que utilitza la cinta magnètica com a grafisme musical.
Posteriors contactes amb Cristobal Halffter i amb l'obra de John Cage, el porten a conclusions que seran decisives per a la seva música i a compondre, al 1975, les primeres obres per a “piano no convencional”.
Després d'entrar en contacte, a Barcelona, amb el Grup Instrumental Català i amb els compositors del seu entorn (Llorenç Balsach, Josep Ma Mestres Quadreny, Eduardo Polonio, Carles Santos, etc), emprñen una gran tasca compositiva i també de promoció de la nova música de la qual sorgeix, sota el seu impuls, la creació del segell discogràfic U.M./Unió Músics, produïnt el seu primer disc. Més tard a Madrid contaqcta amb Llorenç Barber i poc després, una vegada confirmades amb aquesta entrevista les seves intuicions, decideix organitzar l'important festival “Encontre de Compositors I”, Sa Pobla-Mallorca 1980, que es ve cel.lebrant anualment desde llavors, a la ciutat de Palma. AL 1985 es constituex i es legalitza la Fundació A.C.A./Àrea Creació Acústica. Desde els seus inicis, com a president fundador, es dedica plenament a desenvolupar els objectius fundacionals.
AL 1988, juntament amb altres compositors, participa en la creació de la Associació de Compositors de les Illes Balears-ACIB, de la que n'és vicepresident.
A partir de 1980 comneça a difondre els seus treballs a Espanya i a l'extranjer. Aquest mateix any a Viena, contacta amb Dieter Kaufmann, i presenta algunes de les seves obres a la sala electroacústica Motiva Studio, i a València al “Ensems 80”. Al 1981 participa al “II Festival de la Libre Expresión Sonora” a Madrid. Al 1984 torna a participar al festival “Ensems” de València. Cal destacar també, la seva participació al 1990 a la “III Setmana Internacional de Música Contemporània” a Barcelona. A més, les seves obres s'emeten amb regularitat a Radio Nacional de Espanya, desde 1977.
La seva presència en la vida musical de Mallorca ha estat naturalment contínua. Entre les seves activitats cal destacar la col.laboració al 1984 amb el “Centre d'Experimentació Teatral” de la Universitat de les Illes Balears, amb l'obra Tot esperant... i l'estrena de Gàbies dins del marc d'una exposició interdisciplinar amb Ben Jakober, Miguel Velasco i Basilio Baltasr, en la Galeria Privat de Palma de Mallorca. Al 1985 la Societat Mallorquina de Guitarra organitza un concert electroacústic dedicat a les seves obres. Al 1987 interpreta, en primera audició, el seu important cicle per a piano Anàlisis breus, presentat per el compositor Josep Ma Mestres Quadreny, dins del marc de l'exposició dels Poemas espaciales, de Eduardo Scala, Col.legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.
En la música d'Antoni Caimari es distingeixen tres formes de composició: les denominades electroacústiques, compostes a partir de materials de diverses fonts sonores manipulats posteriorment; les obres per a piano no convencional, sotmés a tot tipus de manipulacions; i les obres per a piano, que constitueixen la major aportació. Una particular concepció de la “Infinitut” de tota obra, l'ha portat a anomenar les seves obres “esbós”. Al seu catàleg ha substituit, per tant, el “op.” de opus per “eb.” d'esbós.
Actualment el seu catàleg comprén més de dos-centes obres.
Tota la seva obra la trobam enregistrada, ja que parteix d'uns principis més propis de la música poprock, fent-se servir del disc com a soport enlloc de la partitura, més propia de la música de tradició “clàssica”. Amb el segell UM, del qual n'és creador, ha editat aquestes obres:
- Tendències.
- Música Blanca:
- Homentage a La Trapa:
- Teix sóc, de tots els cants de la meva terra:
- Clam:
- 3 Peces per a piano, Eb. 117 (1984), a Webern.
Les obres citades formen part dels àlbums monogràfics de l'autor:
Neix a Sa Pobla, el 14 de Novembre de 1943. Al 1958 comença les seves investigacions pianístiques, iniciant-se en la composició.
AL llarg de la seva juventud coneix els mètodes convencionals de la música i intenta entrar en contacte amb les institucions d'ensenyament musical. La clara consciència dels seus valors, l'urgència existencial i l'embotament de l'ambient van ocasionar que desistís ràpidament de tals intents. A partir d'aquí analitza en profunditat l'obra de Chopin i Mompou, arribant a la conclusió radical de la no utilització de la partitura i decideix treballar el sò en directe. Axí neixen les seves primeres composicions, en les que utilitza la cinta magnètica com a grafisme musical.
Posteriors contactes amb Cristobal Halffter i amb l'obra de John Cage, el porten a conclusions que seran decisives per a la seva música i a compondre, al 1975, les primeres obres per a “piano no convencional”.
Després d'entrar en contacte, a Barcelona, amb el Grup Instrumental Català i amb els compositors del seu entorn (Llorenç Balsach, Josep Ma Mestres Quadreny, Eduardo Polonio, Carles Santos, etc), emprñen una gran tasca compositiva i també de promoció de la nova música de la qual sorgeix, sota el seu impuls, la creació del segell discogràfic U.M./Unió Músics, produïnt el seu primer disc. Més tard a Madrid contaqcta amb Llorenç Barber i poc després, una vegada confirmades amb aquesta entrevista les seves intuicions, decideix organitzar l'important festival “Encontre de Compositors I”, Sa Pobla-Mallorca 1980, que es ve cel.lebrant anualment desde llavors, a la ciutat de Palma. AL 1985 es constituex i es legalitza la Fundació A.C.A./Àrea Creació Acústica. Desde els seus inicis, com a president fundador, es dedica plenament a desenvolupar els objectius fundacionals.
AL 1988, juntament amb altres compositors, participa en la creació de la Associació de Compositors de les Illes Balears-ACIB, de la que n'és vicepresident.
A partir de 1980 comneça a difondre els seus treballs a Espanya i a l'extranjer. Aquest mateix any a Viena, contacta amb Dieter Kaufmann, i presenta algunes de les seves obres a la sala electroacústica Motiva Studio, i a València al “Ensems 80”. Al 1981 participa al “II Festival de la Libre Expresión Sonora” a Madrid. Al 1984 torna a participar al festival “Ensems” de València. Cal destacar també, la seva participació al 1990 a la “III Setmana Internacional de Música Contemporània” a Barcelona. A més, les seves obres s'emeten amb regularitat a Radio Nacional de Espanya, desde 1977.
La seva presència en la vida musical de Mallorca ha estat naturalment contínua. Entre les seves activitats cal destacar la col.laboració al 1984 amb el “Centre d'Experimentació Teatral” de la Universitat de les Illes Balears, amb l'obra Tot esperant... i l'estrena de Gàbies dins del marc d'una exposició interdisciplinar amb Ben Jakober, Miguel Velasco i Basilio Baltasr, en la Galeria Privat de Palma de Mallorca. Al 1985 la Societat Mallorquina de Guitarra organitza un concert electroacústic dedicat a les seves obres. Al 1987 interpreta, en primera audició, el seu important cicle per a piano Anàlisis breus, presentat per el compositor Josep Ma Mestres Quadreny, dins del marc de l'exposició dels Poemas espaciales, de Eduardo Scala, Col.legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.
En la música d'Antoni Caimari es distingeixen tres formes de composició: les denominades electroacústiques, compostes a partir de materials de diverses fonts sonores manipulats posteriorment; les obres per a piano no convencional, sotmés a tot tipus de manipulacions; i les obres per a piano, que constitueixen la major aportació. Una particular concepció de la “Infinitut” de tota obra, l'ha portat a anomenar les seves obres “esbós”. Al seu catàleg ha substituit, per tant, el “op.” de opus per “eb.” d'esbós.
Actualment el seu catàleg comprén més de dos-centes obres.
Tota la seva obra la trobam enregistrada, ja que parteix d'uns principis més propis de la música poprock, fent-se servir del disc com a soport enlloc de la partitura, més propia de la música de tradició “clàssica”. Amb el segell UM, del qual n'és creador, ha editat aquestes obres:
- Tendències.
- Tendències 1
- Tendències 2
- Tendències 3
- Tendències 4
- Tendències 5
- Tendències 6
- Tendències 7
- Tendències 8
- Tendències 9
- Tendències 10
- Tendències 11
- Tendències 12
- Tendències 13
- Tendències 14
- Tendències 15
- Tendències16
- Tendències 17
- A David Fernández Miró / Tendències 17, Eb.65, fragment final (1978).
- Para ti, ahora / Tendències 16, Eb.65, fragment final (1978).
- Heroína / Moviment rítmic, Eb.76, piano preparat (1978).
- Perro Pekín / Obra 160, Eb.160, fragment (1983).
- Entre azules / Sentiments, Eb.151, fragment (1983).
- No, no quiero / Breu ensomni d'amor, Eb.111, (1982).
- Marcharse besando / Peces tristes, Eb.110, fragment (1982).
- Estrellas que parpadean / Per què? Eb.166, fragment (1983).
- Quizás se acabe la vida / Per què? Eb.166, fragment (1983).
- Sin poder ya dormirme una noche de luna / Divagació, Eb.136 (1983).
- Placidez en la tarde / Recordant, Eb.125 (1982).
- Tengo miedo / A un amic, Eb.124 (1982).
- In memoriam Juan March Cencillo, Eb.213 (1992).
- Música Blanca:
- Sentiment de tardor, Eb.130 (1982)
- Peces melancòliques, Eb.105 (1981).
- Danses nostàlgiques, Eb.104 (1981).
- Nocturnals, Eb.142 (1983).
- Breu ensomni d'amor, Eb.111 (1982).
- Peces tristes, Eb.110 (1981).
- Moviments sensibles, Eb.93 (1980).
- Sentiments, Eb.151 (1983).
- Variacions, Eb.101 (1981).
- Miniatures, Eb.131 (1982).
- Per a un nin, Eb.122 (1982).
- sentiments de primavera, Eb.114 (1982).
- Homentage a La Trapa:
- Sons de Son Bielí.
- La Trapa-Tendencies 2, Eb.65 (1978).
- Sol-ixent, Eb.214 (1994).
- Viaranys, Eb.215, (1994).
- Sotabosc de L'alzinar, Eb.216 (1994).
- Romaní, Eb.217 (1994).
- Pressagis, Eb.218 (1994).
- Dues balades a l'entorn natural, Eb.219 (1994).
- Sentiment de tardor, Eb.220 (1994).
- Un matí a Son Bielí, Eb.221 (1994).
- Teix sóc, de tots els cants de la meva terra:
- Dues petites peces per a piano preparat, Eb.71 (1978).
- Peces vibrants, piano preparat, Eb.75 (1978).
- Tendències 1, Eb.65 (1978).
- Tendències 5, Eb.65 (1978).
- Jocs rítmics, Eb.123 (1982).
- Colors pianístics, Eb.141 (1983).
- Obra 150, Eb.150 (1983).
- Anàlisis breus-G, Eb.180 (1985).
- Anàlisis breu-L, Eb.180 (1985).
- Mayte Bayón, selecció, Eb.225 (1997).
- Sensacions, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.81 (1979).
- Caòtic, piano preparat manipulat electrònicament, Eb.138 (1983).
- Clam:
- Oníric.
- Acaroma.
- Aromes.
- Fluids de quietuds.
- Batecs de la terra.
- Repics solidaris.
- Galivança.
- Tristesa.
- Meditació.
- Recerca.
- Invocació.
- Repics de temor.
- Lamentació.
- Ombres de mort.
- Ritual.
- Clam.
- 3 Peces per a piano, Eb. 117 (1984), a Webern.
Les obres citades formen part dels àlbums monogràfics de l'autor:
- Antoni Caimari Alomar: Tendències, , UM, , CD-6, P.M. .
- Antoni Caimari Alomar: Música per a 12 poemes de Joan March Cencillo, In memoriam, Juan March Cencillo (veu) Antoni Caimari Alomar (piano), UM, 1993, CD-11, P.M. 193-1993.
- Antoni Caimari i Alomar: Música Blanca, Antoni Caimari (piano), UM, 2004, CD50, P.M.523-2004.
- Antoni Caimari Alomar: L'Entorn Natural, homenatge a La Trapa, Antoni Caimari Alomar (piano), UM, 2000, CD-51.
- Antoni Caimari i Alomar: Teix sóc, de tots els cants de la meva terra, Obra pianística, Contemporanis de la Mediterrània 10, Antoni Caimari i Alomar (piano, piano preparat), UM, 2002, CD-73, P.M.572-2002.
- Antoni Caimari i Alomar: CLAM, homentage als infants d'Àfrica, Obres per a piano, Antoni Caimari i Alomar (piano), Maria Teresa Ferrer (recitat), Maria Teresa Ferrer i Biel Pons (poemes) UM, 2003, CD80, P.M.1447-2003.
- VVAA: Música Pianística Balear / Balearic Piano Music, Mª Victoria Lassalle, Cecilio Tieles, Joan Moll, Miquel Estelrich, Joan Roig, Antoni Caimari, Xavier Prohens i Montse Orfila (piano), UM, 2002, CD-69, P.M.3-2002.
17. Antoni Caimari: 3 Peces per a piano, eb. 117 (1984), a Webern, Antoni Caimari (piano).
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVII,1996
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XXI, 2000
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXII, 2001
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIII, 2002
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears, 2003
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVI, 2005
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIX, 2008
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXX, 2009
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXXII, 2011