Artigues Mesquida, Bartomeu (Campos, 1957).
Realitza els estudis superiors de guitarra amb Miquel Janer i sobretot amb Gabriel Estarellas. Els seus mestres de composició han estat: Egicio Petrovich, Xavier Carbonell, Carles Guinovart i David Padrós.
Pertany al grup de compositors mallorquins relacionats amb ACA. La seva obra comprèn unes quaranta peces, la majoria estrenades a Mallorca i a altres indrets com Barcelona, Madrid, València, Perpinyà, etc.
Defineix la seva obra amb aquestes paraules:
“Crec veure unes tendències dins la meva música que podria descriure de la manera següent: una rítmica pulsacional que sorgeix de forma quasi inconscient i que evoca moments d'alliberació interior; un desig de trascendir, d'anar més enfora de l'emoció, que m'empeny a la recerca d'un llenguatge estàtic, contemplatiu, que intenta sugerir estats interiors profunds on tal vegada ja no quedi res, només la pura consciència; i per altra part el lirisme, una melodia quasi dramàtica que sorgeix impulsivament. També voldira expressar que hom es fica en tasques creatives per cicatritzar, per créixer i sobretot per comunicar-se amb l'exterior.”
Les obres enregistrades:
Té enregistrat un disc monogràfic:
11. Allegretto.
12. Adagio-Allegretto.
13. Allegretto-Adagio.
14. Andante-Allegretto.
15. Andantino.
16. Tranquilo.
Amb una presència important a l'Encontre Internacional de Compositors, ha participat en aquestes edicions de la trobada:
Realitza els estudis superiors de guitarra amb Miquel Janer i sobretot amb Gabriel Estarellas. Els seus mestres de composició han estat: Egicio Petrovich, Xavier Carbonell, Carles Guinovart i David Padrós.
Pertany al grup de compositors mallorquins relacionats amb ACA. La seva obra comprèn unes quaranta peces, la majoria estrenades a Mallorca i a altres indrets com Barcelona, Madrid, València, Perpinyà, etc.
Defineix la seva obra amb aquestes paraules:
“Crec veure unes tendències dins la meva música que podria descriure de la manera següent: una rítmica pulsacional que sorgeix de forma quasi inconscient i que evoca moments d'alliberació interior; un desig de trascendir, d'anar més enfora de l'emoció, que m'empeny a la recerca d'un llenguatge estàtic, contemplatiu, que intenta sugerir estats interiors profunds on tal vegada ja no quedi res, només la pura consciència; i per altra part el lirisme, una melodia quasi dramàtica que sorgeix impulsivament. També voldira expressar que hom es fica en tasques creatives per cicatritzar, per créixer i sobretot per comunicar-se amb l'exterior.”
Les obres enregistrades:
- Fragments, per a guitarra (1990).
I. Largo – II. Allegretto furioso – III. Adagio – IV. Allegretto con fuoco.
Basada d'una manera lliure en un tema serial del compositor Carles Guinovart, Bartomeu Artigues ha elaborat una obra en quatre parts contrastants. El títol de Fragments no respon obligadament a aquesta estructuració, sino també a un cert tractament no continu del material musical. L'obra gravita al voltant de al fuga que constitueix la tercera part, clau dins l'equilibri total. Artigues empra una síntesi entre el serialisme inherent al tema i tècniques específiques instrumentals, fent sonar la guitarra de manera oberta i vigorosa.
- Kundalini, pera orquestra simfònica (1991).
És una obra en dues parts: Una dansa ràpida on la percussió i l'orquestra estableixen un diàleg ple de força i ritme. La segona parta, més contemplativa i estàtica, evoca el creixement de la “kundalini” la serp sagrada que, segons el hata-ioga, roman enroscada al fons de la columna vertebral i és la font de la saviesa.
- Niguls amb Lluna, per a orquestra simfònica (1996).
Aquesta obra fou escrita per encàrrec de la Fundació ACA i dedicada a Antoni Caimari. Es vue reflectit en l'obra, l'estat anímic del compositor després de la mort del seu pare. La gravetat i el dramatisme envaeixen tota la composició a l'ensems que les melodies i ritmes suggereixen en clima de fatalitat on es fa obsessiu cert ritme, quasi processional.
- Makyo, per a grup instrumental (1991).
Aquesta obra, concebuda com una “suite” de quatre peces , s'inspira en el terme zen “Makyo”, paraula Japonesa que significa “el món que no és real” o també un estat perceptiu alterat per sons, colors, imatges, etc. Això es tradueix a l'obra en moments de canvis capritxosos, que indiquen dramatisme, humor, ironia... Hi ha un predomini de la percussió i el clarinet, que es converteixen en quasi solistes.
- A Mitjanit, per a conjunt instrumental (1993).
A Mitjanit, per a grup instrumental, fou escrita per esser estrenada a l'Encontre de Compositors l'any 1993. L'obra consta de tres peces i els seus títols (Silenci, La fosca, La por) fan referència a vivències i estats subjectius relacionats amb la nit.
La primera peça, Silenci, és de factura molt minimalista i intenta crear un ambient de profund recolliment, on les sonoritats llargues del vibràfon, el piano i la campana budista contrasten amb la sequedat dels bongos.
La fosca és, en canvi, una peça molt més complexa. En destacaria, sobretot, la mescla de tímbriques, l'ús de la melodia i la imitació. La peça suggereix inquietud i inestabilitat.
La por, és una peça més agressiva, de ritme ràpid i un poc repetitiu, on els unísons dels instruments de vent i el ritme en stacatto de les cordes marquen la pauta.
- Mandarines, per a guitarra (1997).
És un preludi, una obra curta amb una clara voluntat de crear dues seccions, la primera lírica i sensible i l'altra ràpida, virtuosística i clarament guitarrística. El títol el.ludeix al plaer d'ensumar la clovella de la mandarina.
- Tres peces per a piano, (1992-994).
Sobre poemes del llibre Il.luminacions del poeta francès A. Rimbaud, aquestes tres peces intenten reflectir el seu esperit. Així, Mystique és una peça contemplativa i suau, Mouvement és inquietant i ansiosa, i Vagabonds és clarament compassiva i dramàtica. Les sonoritats del piano recorden la música de principis del S.XX.
- ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora, Cantata per a soprano i grup instrumental (1999-2002).
Aquesta obra fou un encàrrec del director Agustí Aguiló, el qual suggerí al compositor la utilització del llibre de l'Apocalipsi com a idea generadora d'una obra de grans dimensions, la qual fou composta entre l'any 1999 i el 2002. Utilitzant la versió en llatí, l'autor utilitza diversos passatges i frases seguint un ordre dels diversos capítols del llibre, de manera que configuren una unitat tant de sentit com estèstica. Són en total cinc parts, titulades segons el que descriuen: Les cartes, Els segells, Les trompetes, Les copes, visions finals. L'intenció del compositor es que la música serveixi de vehicle al text, tremendament dràmatic, descriptiu, i profundament religiós; encara que també existeix l'intenció de no caure en efectes purament teatrals i de ressaltar mitjançant la música el caràcter místic de determinats passatges de l'obra. El títol és una frase extreta de l'Apoc. VIII, 1.
Té enregistrat un disc monogràfic:
- Bartomeu Artigues: Aiguamarina, Contemporanis de la Mediterrània 3, Josep Sbert (guitarra), Xavier Prohens (piano), Salvador Brotons i Philippe Bender (dir), Orquestra Simfònica Ciutat de Palma, Joan Ensenyat (dir), Grup Música d'Avui, Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM, 1999, CD-39, P.M.372-199.
- VVAA: Conjunt Instrumental Encontres, Compositors Balears, Mari Paz Juan (soprano), Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Encontres, UM, 2001, CD-61, P.M.349-2001.
Disc 1 / 5. Bartomeu Artigues: A Mitjanit.
- VVAA: Música Pianística Balear / Balearic Piano Music, Mª Victoria Lassalle, Cecilio Tieles, Joan Moll, Miquel Estelrich, Joan Roig, Antoni Caimari, Xavier Prohens i Montse Orfila (piano), UM, 2002, CD-69, P.M.3-2002.
19. Bartomeu Artigues: Tres peces per a piano, sobre poemes de Rimbaud, 2ª Mouvement,
(1992-94), Xavier Prohens (piano).
- VVAA: Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Antoni Aragón (tenor), Fanny Marí (soprano), Agustí Aguiló (dir), Conjunt Instrumental Contemporani de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, UM, 2003, CD-82, P.M.2225-2003.
Disc 2 / 2-6. Bartomeu Artigues: ...Es va fer silenci al cel, cosa de mitja hora, Fanny Marí (soprano)
2. Les cartes (1,9-3,22). Calmo
3. Els segells (4,1-8,1). Agitato
4. Les trompetes (8,2-14,5). Agitato-calmo, largo sostenuto
5. Les copes (14,6-19,8). Calmo-Agitato-Allegro-Adagio-Grave
6. Visions relatives a la fi dels temps. Calmo
- VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 2, Josep Sbert (guitarra), UM, 2004, CD-88, P.M.1407-2004.
11. Allegretto.
12. Adagio-Allegretto.
13. Allegretto-Adagio.
14. Andante-Allegretto.
15. Andantino.
16. Tranquilo.
- VVAA: Clàssics i novetats Mediterrànies del Segle XX, Peter Bacchus (flauta), Carme Poch (piano), UM, 2005, CD-99, P.M. 752-2005.
9. Bartomeu Artigues: Sonata per a flauta i piano (1998).*
Calmo espressivo – Agitato – Agitato e fuggitivo – Statico e libero – Calmo espressivo – Piu mosso scorrevole.
- VVAA: Pes Forat des Moix, Paco Vicedo (percussió), UM, 2006, CD-115, P.M.2892-2006.
Amb una presència important a l'Encontre Internacional de Compositors, ha participat en aquestes edicions de la trobada:
- Encontre de Compositors XIV, 1993.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVII,1996.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVIII, 1997.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XIX, 1998.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de ¿Mallorca? XX, 1999.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIII, 2002.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears, 2003.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXV, 2004.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVI, 2005.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVII, 2006.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXVIII, 2007.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXIX, 2008.
- Encontre Internacional de Compositors-Festival Illes Balears XXXI, 2010.