Julià Rosselló, Bernat (Felanitx, 1922).
Neix a Felanitx, l'any 1922. Als sis anys va començar els estudis musicals amb el mestre Bartomeu Vich. Als dotze, ingressà al seminari, on va exercir d'organista i director de la “Schola Cantorum”, simultanejant la formació en l'estudi del piano amb el mestre Antoni Torrandell i d'Harmonia amb Rafel Vich, organista de la catedral.
Al 1953 es traslladà a Solesmes per a profundir en el Cant Gregorià i la Pal.leografia Musical amb Pierre Gajard i Pierre Cardin. Al 1963 aconseguí el títol superior de piano al Conservatori de València, traslladant-se el mateix any a Roma, becat per la “Fundació March”. A l'Institut Pontifici de Música.
Reb lliçons de Bartolicci i Petrassi (composició), Santini i Germani (orgue) i Baratta (gregorià). És el primer espanyol que obté el Premi d'Honor de Composició. Assoleix també el Magister de Cant Gregorià i Doctorat en Teologia per la Universitat Urbaniana. Els estius, entre 1954 i 1958, assisteix a les classes d'orquestració i direcció d'orquestra de Malcom Sargent a Londres i d'orgue de Hans Bachen a Colònia.
El 1970 creà la Setmana Internacional d'Orgue considerada com a pionera a Europa; el 1975 e el Concurs Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, el 1981 des del Conservatori impulsà la creació del Concurs Internacional de Piano “Frederic Chopin”.
Amb ocasió del 150 aniversari de l'arribada de Chopin a Mallorca, l'ambaixador de Polònia Marian Renke, valorant l'activitat “chopiniana” de Bernat Julià, li imposà la Medalla del Merit Cultural, la més alta distinció del Govern Polac.
Gràcies a les seves gestions, el 1977, el Conservatori Elemental fou elevat a la categoria de Professional, del qual ha estat director i professor. La “Societé de Ciencies, Arts et Lettres” de París li atorgà la Medalla d'ARgent per un treball sobre l'accent en la música folklòrica i en el cant gregorià.
Ha estat president de la Comissió Diocesana de Música. Per oposició, guanyà la plaça de Mestre de Capella i més tard la de Canonge Perfecte de Música de la Catedral i des de 1980 és membre de número de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. Per la seva contribució a la vida musical de Mallorca, el 1991 se li va concedir la Medalla del Parlament Balear i la Medall d'Or del Govern Balear.
El seu catàleg el conformen més de 250 obres, i comprenen la formació, solista (piano, orgue, guitarra), coral i orquestral. Destaquen les 12 obres per a gran orquestra, entre elles el Pi de Formentor per a soprano, cor i orquestra, com també algunes partitures corals i organístiques.
Ha mantingut una estreta relació amb músics nacionals i estrangers dels quals ha rebut també consells. Cal destacar Ernesto Halffter, Xavier Montsalvatge, Antón García-Abril, Andrés Segovia, Goffredo Petrassi, Angelo Gilardino i d'altres.
A continuació, les obres que ha enregistrat en varies de les discogràfiques mallorquines:
- Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear
- Toccata sul Te Deum.
- Suite gregoriana. (Sobre el Kyrie Cunctipotens Genitor Deus)
- Invocación: Ven, Espíritu Santo. (Sobre la melodía gregoriana)
- Tres piezas breves.
- Concert Joglar, per a guitarra i cor.
- Dues Estampes Mallorquines.
- Nostàlgia, per a guitarra.
- Tres Hojas Muertas.
- Poema Simfònic El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera (text).
- Dansa Guerrera del Foners, Miquel Costa i Llobera (text).
- Mélesigeni arriba a les costes de Clumba, Miquel Costa i Llobera (text).
- Nuredunna salva a Mélesigeni, Miquel Costa i Llobera (text).
- Tres Vivencias.
- Vals nº1 en sol menor.
- Nostàlgia, per a piano.
- Danza gitana.
- Nocturno en Fa menor. “Pena y Consuelo”.
- Noche en la ermita.
- Romàntica (dedicada a Ramón Coll).
A més de les que trobem al disc editat amb segell U.M.:
Ha participat en una ocasió a l'Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVIII, 1997.
Neix a Felanitx, l'any 1922. Als sis anys va començar els estudis musicals amb el mestre Bartomeu Vich. Als dotze, ingressà al seminari, on va exercir d'organista i director de la “Schola Cantorum”, simultanejant la formació en l'estudi del piano amb el mestre Antoni Torrandell i d'Harmonia amb Rafel Vich, organista de la catedral.
Al 1953 es traslladà a Solesmes per a profundir en el Cant Gregorià i la Pal.leografia Musical amb Pierre Gajard i Pierre Cardin. Al 1963 aconseguí el títol superior de piano al Conservatori de València, traslladant-se el mateix any a Roma, becat per la “Fundació March”. A l'Institut Pontifici de Música.
Reb lliçons de Bartolicci i Petrassi (composició), Santini i Germani (orgue) i Baratta (gregorià). És el primer espanyol que obté el Premi d'Honor de Composició. Assoleix també el Magister de Cant Gregorià i Doctorat en Teologia per la Universitat Urbaniana. Els estius, entre 1954 i 1958, assisteix a les classes d'orquestració i direcció d'orquestra de Malcom Sargent a Londres i d'orgue de Hans Bachen a Colònia.
El 1970 creà la Setmana Internacional d'Orgue considerada com a pionera a Europa; el 1975 e el Concurs Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, el 1981 des del Conservatori impulsà la creació del Concurs Internacional de Piano “Frederic Chopin”.
Amb ocasió del 150 aniversari de l'arribada de Chopin a Mallorca, l'ambaixador de Polònia Marian Renke, valorant l'activitat “chopiniana” de Bernat Julià, li imposà la Medalla del Merit Cultural, la més alta distinció del Govern Polac.
Gràcies a les seves gestions, el 1977, el Conservatori Elemental fou elevat a la categoria de Professional, del qual ha estat director i professor. La “Societé de Ciencies, Arts et Lettres” de París li atorgà la Medalla d'ARgent per un treball sobre l'accent en la música folklòrica i en el cant gregorià.
Ha estat president de la Comissió Diocesana de Música. Per oposició, guanyà la plaça de Mestre de Capella i més tard la de Canonge Perfecte de Música de la Catedral i des de 1980 és membre de número de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. Per la seva contribució a la vida musical de Mallorca, el 1991 se li va concedir la Medalla del Parlament Balear i la Medall d'Or del Govern Balear.
El seu catàleg el conformen més de 250 obres, i comprenen la formació, solista (piano, orgue, guitarra), coral i orquestral. Destaquen les 12 obres per a gran orquestra, entre elles el Pi de Formentor per a soprano, cor i orquestra, com també algunes partitures corals i organístiques.
Ha mantingut una estreta relació amb músics nacionals i estrangers dels quals ha rebut també consells. Cal destacar Ernesto Halffter, Xavier Montsalvatge, Antón García-Abril, Andrés Segovia, Goffredo Petrassi, Angelo Gilardino i d'altres.
A continuació, les obres que ha enregistrat en varies de les discogràfiques mallorquines:
- Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear
- Sant Joan Pelós.
- En Pep Gonella.
- Lileta, lilà.
- Una dona llarga i prima.
- Cançó dels darrers dies.
- Com voleu, germans, que canti.
- Sa Roqueta.
- Sant Antoni i el dimoni.
- Dansa.
- Cançó de bressol.
- Bona nit, balnca roseta.
- Un senyor damunt un ruc.
- El mestre.
- Monja per força.
- Plou i fa sol.
- Sa ximbomba.
- Caragol, treu banya.
- Sa serena cau menuda.
- Madò Catalina.
- Nai, nai jo tenc un ventai.
- Sor Tomasseta.
- Una teringa de tot es carrer.
- Na Catalina de plaça.
- So de pastera.
- Toccata sul Te Deum.
- Suite gregoriana. (Sobre el Kyrie Cunctipotens Genitor Deus)
- Preludio al Kyie.
- Ofertorio.
- Elevación.
- Comunión.
- Toccata.
- Invocación: Ven, Espíritu Santo. (Sobre la melodía gregoriana)
- Tres piezas breves.
- Melodía gótica (sobre el Tota Pulchra)
- Berceuse.
- Toccatina.
- Concert Joglar, per a guitarra i cor.
- Allegretto.
- Andante.
- Tempo di danza.
- Allegro.
- Dues Estampes Mallorquines.
- Berceuse.
- Danza.
- Nostàlgia, per a guitarra.
- Tres Hojas Muertas.
- Contemplación.
- Imprecación.
- Decepción.
- Poema Simfònic El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera (text).
- Dansa Guerrera del Foners, Miquel Costa i Llobera (text).
- Mélesigeni arriba a les costes de Clumba, Miquel Costa i Llobera (text).
- Nuredunna salva a Mélesigeni, Miquel Costa i Llobera (text).
- Tres Vivencias.
- Joc infantil.
- Romàntica.
- Lebenskampf.
- Vals nº1 en sol menor.
- Nostàlgia, per a piano.
- Danza gitana.
- Nocturno en Fa menor. “Pena y Consuelo”.
- Noche en la ermita.
- Romàntica (dedicada a Ramón Coll).
- Bernat Julià: Arrels, 24 obres per a piano sobre el folklore balear, Joan Roig (piano), Ona Digital, 1994, CD-23, P.M.163-1994.
- Bernat Julià: Obras para órgano sobre temas gregorianos, Arturo Sacchetti (órgano), Ona Digital, 1997, CD-77, P.M.1186-1997.
- Bernat Julià: Obres per a guitarra, Gabriel Estarellas (guitarra), Capella Mallorquina, Ona Digital, , CD-140, P.M.-.
- Bernat Julià: El pi de Formentor/Dansa Guerrera el Foner, Francisca Quart (sol.), Capella Mallorquina (cor), Orquestra Simfónica Ciutat de Palma, Ona Digital, , CD-166, P.M.-.
- Bernat Julià: Nuredunna, Cantata per a orquestra, solistes i cor, Paula Rosselló (sol.), Josep Ferrer (sol.), Stanislas Arraez (sol.), Gabriel Aguilera (sol.), Bernat Cifre (recitador), Orquestra Simfònica de Balears, Philippe Bender (dir.), Ona Digital, , CD-167, P.M.-.
A més de les que trobem al disc editat amb segell U.M.:
- Bernat Julià: Obres per a piano, Joan Roig (piano), UM, 1998, CD-36, P.M.2015-1998.
- VVAA: Música Pianística Balear / Balearic Piano Music, Mª Victoria Lassalle, Cecilio Tieles, Joan Moll, Miquel Estelrich, Joan Roig, Antoni Caimari, Xavier Prohens i Montse Orfila (piano), UM, 2002, CD-69, P.M.3-2002.
15. Bernat Julià: Romàntica (dedicada a Ramón Coll), Joan Roig (piano).
- VVAA: Compositors de l'Illa de Mallorca 2, Josep Sbert (guitarra), UM, 2004, CD88, P.M.1407-2004.
Ha participat en una ocasió a l'Encontre Internacional de Compositors-Festival Illa de Mallorca XVIII, 1997.